Inicio aquest post després de trobar un deliciós article que exposa el futur d’aquest tipus d’edificis,… òbviament no considera en cap moment la dificultat d’implementar mesures per protegir-ne els usuaris en cas d’emergència. N’hem après? Recordem l’11 de setembre?
Us transcric l’article que no té pèrdua i us recullo enllaços a articles i web d’interès pel tema del post.
Reflexionem, són sostenibles aquests edificis des de l’òptica de la protecció civil?
_____________________________________________________________
Council on Tall Buildings and Urban Habitats
Dins d’aquesta dècada serem testimonis no només del primer quilòmetre d’edificis alts, sinó també de la realització d’un nombre significatiu d’edificis de més de 600 metres (al voltant de 2.000 peus) – que és el doble de l’alçada de la Torre Eiffel. Fa dos anys, abans de la finalització de la Burj Dubai, aquest tipus d’edifici no existia. I, no obstant això, per al’any 2020, podem esperar que almenys vuit edificis existeixen a nivell internacional. El terme “supertalla” (que es refereix a un edifici de més de 300 metres) ja no és adequat per a descriure aquests edificis: estem entrant en l’era del terme oficialment utilitzat pel Consell per descriure els edificis com “megatall”. 600 metres d’altura, o el doble de l’alçada d’un supertalla.
A mesura que vam començar el segle 21, tan sols 11 anys fa poc, les Torres Petronas ostentava el títol de “El més alt del món” a 452 metres (1483 peus) d’altura. Taipei 101 es va emportar el títol el 2004, a 508 metres (1667 peus) Després, a finals de la dècada, el Burj Khalifa establert nous estàndards en 828 metres (2717 peus) -. Més de mig quilòmetre d’altura. Ara, amb el treball conjunt per començar en el lloc el gener de 2012-1000 Jeddah + Torre metres Unit, podem esperar que en tot just dues dècades (2000-2020) l’alçada dels “edificis més alts del món” s’han més que duplicat.
Si vols pots llegir tot l’article en CTBUH_Tallest20in2020.
Criteris de la CTBUH per catalogar un edifici com a gratacels “Supertall” o “Megatall”.
Inventari dels edificis més alts del planeta per la CTBUH.
_____________________________________________________________
Recull d’articles on s’exposen diferents punts del cas.
Article de EDUARDO D. ÁLVAREZ, president de la “Sección Latinoamericana” de la NFPA i director de EDAR INGENIERÍA a Buenos Aires sobre la seguretat dels ocupants en edificis de gran alçada a la web de la NFPA.
Article de EDUARDO D. ÁLVAREZ,
president de la “Sección Latinoamericana” de la NFPA i director de EDAR
INGENIERÍA a Buenos Aires sobre la seguretat dels ocupants en edificis
de gran alçada de la revista ingenieria contra incendios de la AIPCI.
Article de Justo Adámez de ASHES Fire Consulting S.A. sobre LA SEGURIDAD DE LOS GRANDES EDIFICIOS FRENTE AL RIESGO DE UN INCENDIO a la web de www.belt.es
Forum d’opinions professionals respecte de l’incendi de l’edifici Windsor a Madrid el 13 de febrer. Guillermo García Pol, president de APTB, Rossend Durany de Wormald, Justo Adámez de ASHES Fire Consulting, S.A., Fernando Vigara, Secretario General de APICI, i Rafael Sarasola, President de Tecnifuego-Aespi es pronuncien el respecte.
Article respecte l’incendi d’un EGA a Londres a la web d’APICI. 07/07/2009.
Dossier nº33 del maig de 2006 de Grupojg on descriuen l’Hotel, gimnàs i centre de convencions de l’hotel Hesperia Tower qui en dissenyà els projectes bàsic i executius. Vegeu apartat “protecció contra incendis”.
Article son seguros los rascacielos de 1 de desembre de 2002 a www. bomberos-seguridad.com. Mercedes Fraga de La Iglesia
Document tècnic de ASEPEYO, Planes de evacuación y emergéncia en recintos de elevada aglomereación pública. 2007.
Blog seguridad contra incendios.
Article Un Análisis de la Seguridad Contra Incendios en Edificios de Altura en Chile de Leonardo Ahumada Bolton al nº38 de la revista ciencia y trabajo de Chile.
·
Deixa un comentari