Incidents coneguts han posat en relleu els greus riscos als quals s’exposen els cooperants internacionals que actuen en escenaris socioculturals i geogràfics que poden ser adversos. Requereixen formació i experiència per afrontar situacions violentes protagonitzades per grups que busquen convertir-los en moneda de canvi d’objectius de caràcter ètnic, religiós, polític o econòmic.
El 2004, la Comissió Europea per a l’Ajut Humanitari va elaborar un informe que recull l’evolució de la seguretat en accions humanitàries i proposa un seguit de bones pràctiques aplicables a la majoria de les entitats petites o mitjanes que no disposen de recursos ni de personal preparat en aquesta matèria.
La millora de l’autoprotecció dels cooperants passa per establir el compromís de l’entitat d’adoptar una política que permeti diagnosticar perills i riscos, identificar factors que puguin fer vulnerables els cooperants, fer la planificació de les mesures preventives, proveir recursos, donar la formació adequada, aplicar mesures preventives i contractar les assegurances oportunes.
En aquest sentit, el GRISC desenvolupa, amb onze equips implicats, projectes de recerca en què s’analitzen els perills i es plantegen guies de bones pràctiques per establir sistemes de gestió de riscos eficaços per a l’autoprotecció de cooperants. Ara bé, aquests projectes requeriran que les entitats treballin la cultura de l’autoprotecció.

Publicat al adiari AVUI de Dimecres, 8 de desembre del 2010 02:00