Article 5.2.3 del decret 82/2010 “el pla d’autoprotecció estableix una estructura organitzativa i jerarquitzada, dins de la organització i el personal existent, i fixa les funcions i responsabilitats de totes les persones membres en situacions d’emergència.”
En aquest llistat s’aporten les figures més habituals en la gestió d’una emergència. Cada activitat s’organitzarà d’acord a les seves dimensions, naturalesa i riscos a afrontar, disposant de tots o només algunes de les figures llistades.
Cadascun d’aquests mitjans humans haurà de disposar dels suplents necessaris per tal d’evitar que l’establiment quedi desatès en cap moment. S’haurà de considerar el personal disponible en horari diürn, nocturn, els festius i qualsevol altre casuística que condicioni la ocupació d’aquest establiment.
Cadascun d’aquests responsables haurà de disposar d’una fitxa d’actuació que recollirà les instruccions a seguir en cas d’emergència.
MITJANS BÀSICS
Comitè d’autoprotecció (article 5.2.3)
Assessorar sobre les accions de gestió, implantació i manteniment del pla d’autoprotecció al Director del Pla.
(S’ha realitzat consulta en data 29/01/2011)
”
Aquest Comitè ha de ser representat per la direcció, treballadors i responsables del pla i la seva pretenció és que el pla sigui asumit i acceptat per tothom i no una eina de reivindicacions sinó de garanties de seguretat i coordinació. No s’ha volgut definir en detall perquè dependrà de cada activitat, centre, riscos, etc. i per tant les funcions o obligacions també dependran de les que vulgui atorgar el titular del centre. Hi haurà qui voldrà que sigui el mateix Comitè de riscos laborals, altres un altre.
“
Montse Font, 30/01/2011
Director del PAU
Article 5.2.4. “La persona titular de l’activitat té les funcions següents:
- Dirigir el pla d’autoprotecció o, si s’escau, designar una persona director/a del pla d’autoprotecció, responsable de les funcions i accions especificades en el pla.
- Designar una persona responsable de la gestió de les actuacions encaminades a la prevenció i al control dels riscos.
- Designar una persona cap d’emergència, amb autoritat i amb capacitat de gestió, responsable de la gestió de les actuacions encaminades a la resposta davant les emergències d’acord amb el contingut del manual d’actuació segons el que s’estableix a l’annex II d’aquest Decret.
Les responsabilitats esmentades anteriorment poden ser assumides per persones diferents o per una única persona d’acord amb l’estructura de l’activitat i de manera compatible amb el volum de tasques assignades.“
També és el rersponsable de la implantació del PAU, que, a efectes pràctics significa que és responsable de;
- Establir un programa d’ensinistrament dels actuants i implantació, manteniment i actualització del Pla.
- Establir un programa d’informació a la resta d’usuaris, treballadors, visites, públic,…
- Senyalitzar dels mitjans actius per fer front a les emergències continguts en la instal·lació. També els recorreguts d’evacuació i les sortides d’emergència.
Cap d’emergència
Persona amb total autoritat i capacitat de gestió en cas d’emergència.
Encarregat de dirigir totes les actuacions de resposta a una emergència, assumint la direcció i coordinació de tots els equips per tal d’assegurar l’evacuació o confinament del personal afectat. Responsable de la sol·licitud d’ajuda externa i de la seva recepció.
(Pot ser el mateix director del pla)
Responsable de l’activiació/desactivació del pla així com de la confirmació de l’activació.
REstarà sempre allunyat del focus de l’emergència.
Cap d’intervenció
Responsable de valorar l’emergència en el lloc d’afectació i de coordinar i dirigir els equips d’intervenció ordenant les primeres accions a prendre.
Estarà en contacte permanent amb el Cap de l’emergència.
Serà el substitut del Cap d’emergència en la seva absència.
Pel cas dels serveis externs, les tasques d’intervenció podran ser dutes a terme per la PG-ME, bombers o SEM segons la natura de l’emergència.
Equip d’intervenció
Personal ensinistrat per fer front a l’emergència i intentar el seu control. Segons la tipologia de l’activitat s’haurà de disposar de EPI’s, ESI’s i ETI’s.
Equip de primera intervenció (EPI)
Annex III.3 del decret 82/2010
“Equip d’intervenció de nivell bàsic. La composició mínima d’un EPI serà de dues persones sempre que es disposi de personal suficient, i el total disponible es determinarà en funció de la grandària i l’activitat de l’empresa, edifici, establiment o infraestructura. L’EPI ha de disposar d’una formació mínima de caràcter genèric relativa a la identificació de situacions de risc i avisos d’emergència, primera intervenció davant de conats d’incendi, evacuació dels i de les ocupants i aplicació de primers auxilis.
La impartició d’aquesta formació a les persones que integren l’EPI, tant inicial com periòdica, és responsabilitat de la persona titular de l’establiment, activitat, infraestructura o edifici.”
Formació mínima (el titular és el responsable de determinar el contingut);
- Identificació de situacions de risc.
- Mitjans bàsics d’intervenció.
- Primera intervenció davant de conats d’incendi.
- Evacuació d’ocupans.
- Primers auxilis.
Equip de segona intervenció (ESI)
Annex III.3 del decret 82/2010
“Equip d’intervenció de nivell avançat. La composició mínima d’un ESI serà de dues persones sempre que es disposi de personal suficient, i el total disponible es determinarà en funció de la grandària i l’activitat de l’empresa, edifici, establiment o infraestructura. L’ESI ha de disposar d’una formació referida a la identificació dels riscos concrets inherents a l’activitat, edifici, instal·lació o infraestructura considerada, a la identificació i instruccions d’ús dels mitjans específics de protecció davant d’aquests riscos i als procediments d’actuació en cas d’emergència, complementant la de l’EPI.
La impartició d’aquesta formació a les persones que integren l’ESI, tant inicial com periòdica, és responsabilitat de la persona titular de l’establiment, activitat, infraestructura o edifici.”
Formació mínima (el titular és el responsable de determinar el contingut);
- La mateixa que els EPI i;
- Mitjans i equips de protecció actius i passius de l’establiment i activitat.
- Formació avançada de riscos. mitjans de protecció i procediments d’atuació.
Equip de tercera intervenció (ETI)
Annex III.3 del decret 82/2010
“Equip d’intervenció d’alt nivell d’especialització. Les condicions generals d’organització, funcionament i habilitació i formació dels ETI seran les que regula el Decret 374/1996, de 2 de desembre, per als bombers d’empresa o la normativa que el substitueixi.
La impartició d’aquesta formació a les persones que integren l’ETI, tant inicial com periòdica, així com l’expedició de l’acreditació corresponent, ha de ser realitzada per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.”
Cap d’evacuació i confinament
Responsable de valorar, coordinar i dirigir els equips d’evauació i confinament. Estarà en contacte permanent amb el Cap de l’emergència.
Equip d’evacuació i confinament
Operatius responsables de la conducció ordenada i calmada però àgil del personal, usuaris, visites, etc… de la seva zona cap a les vies d’evacuació o cap a la zona de confinament.
Encarregats de comprovar la desocupació de les zones afectades. Encarregats de tancar portes i finestres darrere seu en cas d’incendi.
Encarregats també del recompte de personal de la seva zona un cop arribats al punt de reunió. En cas de faltar algú avisaran al cap d’evacuació.
Cap primers auxilis
Responsable de valorar, coordinar i dirigir els equips de primers auxilis. Estarà en contacte permanent amb el Cap de l’emergència.
En cas necessari determinarà una zona sanitaria per la prestació d’auxili.
Equip de primers auxilis
Personal propi de la instal·lació format per la prestació de primers auxilis i socorrisme. En cas d’emergència s’han de dirigir al centre de reunió i esperar instruccions.
Són els responsables de la primera prestació d’auxili.
Responsables també de sol·licitar ajuda externa, si és necessària, al cap de primers auxilis.
En cas d’evacuació de personal amb ambulància hauran de recollir les dades de l’afectat, de l’evacuació, l’ambulància, l’hora de sortida i l’hospital de destí.
D’acord amb l’annex III.2 del decret, les activitats contingudes en la taula I hauran de disposar dels mitjans que consten en aquesta taula, SVB, SVI i SVA.
SVB: suport vital bàsic (1 ambulància convencional, 2 tècnics/iques en transport sanitari).
SVI: suport vital intermedi (1 UCI mòbil i 1 graduat/ada en infermeria).
SVA: suport vital avançat (1 UCI mòbil completa i 1 metge/essa i 1 infermer/a i 1 tècnic/a).
En aquells casos en què, segons l’anàlisi de risc inclosa en el pla d’autoprotecció de l’activitat, es demostri que l’ocupació real o efectiva de l’establiment és inferior al 50% del seu aforament, es pot requerir al Servei d’Emergències Mèdiques de la Generalitat (SEM) una estimació dels recursos sanitaris necessaris per garantir la seguretat a l’activitat.
Responsable del CAC (centre de control, alarma i comunicació)
Recepció de l’alerta i confirmaran l’alarma inicial.
Establiran les comunicacions internes i externes necessaries segons els procediments establerts, amb la finalitat d’activar les fases d’alarma, intervenció i evacuació.
Contactar amb els caps d’emergència, intervenció i primers auxilis.
Encarregats de l’emissió dels missatges a actuants, treballadors, ocupans, usuaris, visites, … per megafonia o pel sistema establert i segons el codi determinat.
Disposaran d’un llistat telefònic amb els mitjans humans propis i externs.
Equip de logística
Equip assessor
Per establiments complexes o de grans dimensions, un responsable de cada departament d’interès per l’emergència assessorarà el cap de l’emergència.
Equip (o gabinet) de comunicació
Responsables de transmetre la informació a mitjans de comunicació i públic, usuaris, … afectats de l’establiment i/o entorn.
Responsable de la recepció dels equips externs
Persona que esperarà i recepcionarà els serveis externs sol·licitats amb informació del tipus, lloc i dimensions de l’emergència, afectació de l’establiment, plànols de l’activitat, personal afectat i tota la informació possible i disponible de l’emergència.
Ha de ser un bon coneixedor del pla d’autoprotecció, de l’establiment i el seu entorn i de l’emergència. Pot ser el mateix cap de l’emergència.
Exemple d’organització dels mitjans humans
ALTRES MITJANS
Equips específics
(En aeroports)
Jaquetes verdes
TAPUC
TOAM
Explotador de l’aeronau
Personal de Handling
TWR
Serveis d’ordre
Cap de seguretat
CECOA
Centre de Gestió Aeroportuària
CGRH24
CSA
CEMANT
(en preses)
Auxiliar de comunicacions
Operador de mecanismes
(…)
Deixa un comentari