L’objecte d’estudi de la protecció radiològica és el conjunt de normes legals, mètodes i mesures necessaris per protegir-se dels efectes nocius de les radiacions ionitzants en les activitats habituals, en les quals les exposicions són previsibles, i en les situacions potencials, en que no hi ha certesa del que pot passar.
En protecció radiològica es consideren tres tipus d’exposició a les radiacions ionitzants:
- Exposició laboral. Exposició en el treball i com a conseqüencia, principalment, del treball.
- Exposició mèdica. Exposició com a conseqüencia dels tractaments o diagnòstics mèdics.
- Exposició del públic. Qualsevol exposició que no sigui ni laboral ni mèdica.
El sistema de protecció es basa en els principis següents:
- Justificació de les activitats que comportin un augment de l’exposició de les persones a les radiacions ionitzants. Els beneficis derivats d’aquestes activitats han de compensar els detriments que originin.
- Optimització de la protecció (ALARA). El valor de les dosis individuals, el nombre de persones exposades i la probabilitat que hi hagi exposicions potencials ha de ser, tenint en compte els factors socials i econòmics, el més baix possible.
- Limitació de la dosi i del risc individual. S’ estableixen uns límits de la dosi que separin les exposicions que es consideren tolerables de les que són inacceptables i també s’han de controlar els riscs en el cas de les exposicions potencials.
Actualment el límit de dosi efectiva recomanat és d’l mSv a l’any per a l’exposició del públic i de 20 mSv a l’any, fent la mitjana en períodes de 5 anys, per a l’exposició laboral.Els límits equivalents de dosi anual per al cristal·lí dels ulls són 15 mSv per a l’exposició del públic i 150 mSv per a l’exposició laboral. Aquests límits, per al cas de la pell, són 50 mSv i 500 mSv, respectivament.
Les DOSIS que rebrà la persona estaran doncs condicionades per tres factors;
- Distància entre la font i la persona.
- El temps d’exposició que significarà un augment de risc amb l’augment del temps.
- Blindatge de la font.
Llindars de dosi a partir dels quals els efectes sobre òrgans o teixits són aguts (efectes deterministes);
| Òrgan o teixit |
Dosi absorbida projectada per un òrgan o teixit en menys de dos dies (Gy) |
| Cos sencer (moll de l’os) | 1 |
| Pulmó | 6 |
| Pell | 3 |
| Glàndules tiroides | 5 |
| Cristal·lí | 2 |
| Gònades | 3 |
Limits de dosi pels treballadors exposats (art. 9 RD 783/2001)
1. El límit de dosi efectiva per a treballadors exposats és de 100 mSv durant tot període de
cinc anys oficials consecutius, subjecte a una dosi efectiva màxima de 50 mSv en qualsevol any oficial.
2. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1:
a) El límit de dosi equivalent per al cristal·lí és de 150 mSv per any oficial.
b) El límit de dosi equivalent per a la pell és de 500 mSv per any oficial. Aquest límit s’aplicarà
a la dosi ponderada sobre qualsevol superfície d’1 cm2, amb independència de la zona exposada.
c) El límit de dosi equivalent per a les mans, avantbraços, peus i turmells és de 500 mSv per any
oficial.
Protecció especial durant l’embaràs i la lactància (art. 10 RD 783/2001)
1. Tan aviat com una dona embarassada comuniqui el seu estat al titular de la pràctica, la protecció
del fetus ha de ser comparable a la dels membres del públic. Per això, les condicions de treball de la dona embarassada han de ser tals que la dosi equivalent al fetus sigui tan baixa com sigui raonablement possible, de manera que sigui improbable que aquesta dosi excedeixi d’1 mSv, almenys des de la comunicació del seu estat fins al final de l’embaràs.
2. Des del moment en què una dona, que es trobi en període de lactància, informe del seu estat al titular de la pràctica, no se li assignaran treballs que suposin un risc significatiu de contaminació radioactiva. En aquests casos s’ha d’assegurar una vigilància adequada de la possible contaminació radioactiva del seu organisme.
Límit de dosis per a persones en formació i estudiants (art. 11 RD 783/2001)
1. Els límits de dosis per a les persones en formació i els estudiants majors de divuit anys
que durant els seus estudis hagin d’utilitzar fonts, seran els mateixos que els dels treballadors exposats que estableix l’article 9.
2. El límit de dosi efectiva per a persones en formació i estudiants amb edats compreses entre setze i divuit anys que durant els seus estudis hagin d’utilitzar fonts, és de 6 mSv per any oficial.
Sense perjudici d’aquest límit de dosi:
a) El límit de dosi equivalent per al cristal · lí és de 50 mSv per any oficial.
b) El límit de dosi equivalent per a la pell és de 150 mSv per any oficial. Aquest límit s’aplicarà
a la dosi amitjanada sobre qualsevol superfície d’1 cm2, amb independència de la zona exposada.
oficial.
3. Els límits de dosis per a les persones en formació i els estudiants que no estiguin sotmesos a les disposicions previstes en els apartats 1 i 2 són els mateixos que els que estableix l’article 13 per als membres del públic.
1. El límit de dosi efectiva per als membres del públic és d’1 mSv per any oficial. No obstant això, en
circumstàncies especials, el Consell de Seguretat Nuclear pot autoritzar un valor de dosi efectiva més elevat en un únic any oficial, sempre que la mitjana durant cinc anys oficials consecutius no sobrepassi 1 mSv per any oficial.
2. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1:
a) El límit de dosi equivalent per al cristal · lí és de 15 mSv per any oficial.
b) El límit de dosi equivalent per a la pell és de 50 mSv per any oficial. Aquest límit s’aplica a la dosi amitjanada sobre qualsevol superfície cutània d’1 cm2, amb independència de la superfície exposada.
Enllaços
·
Deixa un comentari