Quan val una activitat minera? Val el preu del seu volum de recurs a preu al mercat? És suficient per la compra l’acord amb el titular dels drets miners? Aquesta activitat està afectada per alguna figura de protecció? Quina administració regula aquestes operacions? És viable una ampliació futura? Quin és el cost real del producte? El balanç econòmic de l’activitat té en compte tots els factors? (…)
Aquestes són només algunes de les moltes preguntes que algú que pretén comprar una activitat minera s’ha de fer i, opinió personal, és valuosíssim tenir-ne la resposta abans de signar la operació. És també un bon argument per aquell que posseeix una activitat minera i se’n vol desfer: a més coneixement de l’activitat farà millor defensa del preu que en demana. Contràriament a l’exposat i si allunyem la perspectiva podríem trobar raons macroeconòmiques o, en qualsevol cas, “supramineres” que justifiquessin la operació sense entrar en els detalls de l’activitat però aquest no és el cas habitual.
El sector miner s’ha guanyat a pols els anys previs a la crisi del 2007 la consideració de sector daurat. Ara però, això ha canviat. La davallada del mercat i la forta regulació administrativa que, poc a poc però amb fermesa des del 1998, ha anat incidint al sector ha resultat finalment en una activitat amb relacions, directes o indirectes i més o menys delicades, amb bona part del ventall d’administracions públiques d’Espanya.
És en aquest punt on cal fonamentar la valoració d’una activitat extractiva existent: el grau de compliment amb les prescripcions tècnic-legals de l’administració ara coneguda com a substantiva, de les sectorials i dels vectors ambientals. Després podran afegir-se les corresponents per tangibles sigui instal·lacions, vehicles, equipaments, personal, també els recursos explotables i seguidament els intangibles com són el mercat directe de l’activitat (l’entorn proper), els clients habituals, les obres contractades en fase de subministrament … per finalment aplicar-se els costos financers, impostos i altres indirectes.
Un cop valorada l’actualitat de l’activitat també podem dir que l’activitat val en tant que serà. És a dir; cal ser exhaustius també amb les possibilitats de futur de l’activitat. Una activitat, per exemple, dins d’un espai amb una forta protecció i poc recurs probablement oferirà uns costos de desmantellament, restauració i seguiment d’aquesta que no compensi el valor de mercat dels recursos que encara resta per explotar.
També és cert que, malgrat ser aquest un sector regit per la temporalitat de l’activitat, caldrà analitzar els canvis de l’entorn; l’entorn social, ambiental, legal i socioeconòmic que s’han produït des del seu inici perquè, si bé és cert que les eines urbanístiques són feixugues i resistents al canvi, els últims anys la planificació territorial ha canviat i aquest fet pot condicionar les mesures de protecció durant la seva explotació i fins-i-tot les intervencions de restauració canviant-ne la orientació i l’ús final previst del sòl restaurat.
·
Deixa un comentari